Sorpreses decepcionants

És cert que mai acabem de conèixer del tot les persones, però tot i que sona a frase feta, sovint pensem que no és així...i llavors arriba la decepció.
Quan passen els anys, quan tot allò que semblava d'un color es torna opac, fosc...quan de sobte no saps si la persona que tens davant és qui realment crèies, quan sembla que la vida t'ha mogut en el temps i no et reconèixes ni a tu mateix...Et preguntes de sobte, què ha passat? com ha pogut canviar tot tant en poc temps? com pots ser que que ens mirem als ulls i semblem dos desconeguts?
Però és així, no serveix de res preguntar-se mil coses que no tenen resposta. Els dies passen, la gent canvia, nosaltres ja no som els mateixos, i no val la pena jutjar ni jutjar-se.
És millor oblidar, mirar endavant i lluitar pel nou sol que demà sortirà. És màgic ser conscient de la vida, del seu valor, i de la importància d'aprofitar-la al màxim.
La resta...oblid.